27.10.10

CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMÀ

Després d'un període d'adaptació i de maduració va aparèixer, ja al segle I a. C., un art romà genuí.
Desenvolupen una arquitectura que tenia com aspecte més important la creació de l'espai interior.
  • A les ciutats noves els romans apliquen el sistema de quadrícula que ja havia imposat Hipòdam a la Grècia del segle V a.C., perquè presenta unes solucions ràpides i clares.
  • L'aportació més original que els romans van fer a l'urbanisme és aquest sistema organitzatiu a les ciutats. Pren com a referència dos gran eixos, el decumanus (est-oest)i el cardo maximus (nord-sud); a l'interior el fòrum, envoltat pels temples, basílica, teatre, etc.
  • Les calçades, vies de comunicació excel·lents, sense les quals l'Imperi no s'hauria pogut mantenir.
  • L'arc, un instrument de creació plàstica que els arquitectes romans van dur fins uns límits increíbles d'enginyeria.
  • Els aqüeductes duien aigua des dels llacs naturals i mostren una gran qualitat tècnica.
  • Solucions arquitectòniques que van trobar per els sostres amb la volta; els contraforts molt gruixuts sota els quals s'obrien les naus laterals (precedent de l'arcbotant gòtic)
  • Els teatres són exempts i l'espai que quedava darrera les grades era aprofitat per a galeria i vomitoris i permetien desallotjar l'edifici amb una velocitat inaudita. L'orquestra es va fer semicircular.
  • Novetat romana és l'amfiteatre, (unió de dos teatres) i de planta el·líptica, on s'hi feien jocs i lluites.
  • Per les curses de cavalls i de carros i per exercicis atlétics, els romans van crear el circ, adaptació de l'estadi grec.
  • L'arc de triomf i les columnes commemoratives constitueixen el sentit amb què els romans feien servir l'arquitectura com a testimoni de la seva grandesa i pel desig de perpetuar les seves gestes.
  • Els habitatges presenten un gran interés en la cultura romana on van assolir la integració entre la funció i l'estètica.
  • Les pintures romanes es troben, principalment, als recintes domèstics.
  • L'home llatí combinava bé els espais exteriors amb els interiors, i va considerar que la pintura era un objecte d'interior i l'escultura un objecte d'exterior.
  • Concebien l'espai com un element intern.
  • El sentit pràctic va fer d'aquests espais tancats una adaptació a l'home.
En l'escultura, el sentit realista a la plàstica
  • El retrat és l'excepció. La tradició etrusca de representar els morts com si fossin vius es va conservar a través de les màscares de cera que els romans guardaven dels seus avantpassats.
  • Interés pel realisme, tan oposat a l'idealisme grec.
  • La representació realista va ser l'objectiu principal de la seva activitat plàstica, fins i tot a plasmar les anècdotes.
  • En el relleus els romans van anar assolint una transcendència i una personalitat pròpia:el realisme romà.
La pintura i el mosaic
  • La pintura permetia ser més realista: es podia representar la llunyania, l'atmòsfera, els espais i els paisatges d'una manera que l'escultura no havia assolit mai.
  • La tècnica al fresc i les protegien amb una capa de cera que feia els colors fossin més vius.
  • S'estableixen quatre estils pictòrics:
    • sistema d'incrustacions (primer estil)
    • sistema arquitectònic (segon estil)
    • sistema ornamental (tercer estil)
    • sistema d'il·lusionisme arquitectònic (quart estil)
  • Fer servir la tècnica del mosaic per decorar els interiors i el terra. Aporten com a novetat l'opus sectile.
  • Més tard el mosaic va substituir els frescos de les parets a la cultura bizantina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada