11.10.10

L'escultura grega

L'època arcaica
A mitjans segle VII a. de C. apareix el kuóros, representació en pedra d'un home jove nu, dempeus, amb una cama avançada, en una rígida posició frontal, i amb els braços estesos al llarg del cos. La seva caracterització anatòmica tendeix al geomètric, encara que amb músculs poderosos i un peculiar somriure.
Representen a joves que han aconseguit la immortalitat, bé per una mort violenta i inexplicable, per exemple, un raig, o bé per la victòria esportiva; la fama, la virtut reconeguda, en grec areté, és l'únic consol davant la mort. També hi ha figures de noies: la kóre; vestida púdicament, és una imatge votiu, la seva actitud és la de presentar ofrenes.



El període sever
En la primera meitat del segle V a. de C. les superfícies se simplifiquen, la rigidesa tendeix a desaparèixer, encara que les peces posseeixen una majestuositat característica. També apareixen nous materials, bronze i marbre, i nous temes. L'Auriga de Delfos, part d'un monument que commemorava una victòria en una carrera de quadriga, és un exemple: destaca la cura naturalista d'alguns detalls i la composició equilibrada.
El moment clàssic
Les més famoses escultures exemptes d'aquest moment (segona meitat del segle V a. de C.) es coneixen per còpies romanes en marbre, encara que eren de bronze. Només els relleus que decoren els temples ens permeten veure obres originals. En el Partenó va treballar el més famós escultor del moment, Fídies, autor de l'escultura d'Atena Parthenos. En el frontó oriental es representa el naixement d'Atena i en l'occidental, la disputa d'Atena i Posidó pel domini de Àtica; i en els frisos, la processó de les festes Panatenees. Sorprèn l'harmònica i equilibrada composició de la figures, al costat d'un tractament psicològic dels rostres i una extraordinària plasticitat en el modelatge.


Miró va aconseguir celebritat pel seu Discòbol, que representa a un heroi dels jocs, en el moment de llançar el disc: es tracta d'una composició complexa, si bé amb un punt de vista preferent, que reprodueix la concentració d'un instant de dinàmica tensió, on el rostre roman aliè a l'esforç.
Policlet va escriure el primer tractat sobre l'escultura: va reflexionar sobre el cànon on resideix la bellesa de les proporcions del cos; segons el cànon, el cos havia de mesurar set vegades la grandària del cap. Testimoniatge d'això és el Dorífor, una representació ideal de la figura humana, on s'aconsegueix un equilibri rítmic entre les parts i el conjunt.
Les transformacions del segle IV
La gran novetat de l'escultura d'aquest segle és l'aparició de l'expressió: les formes es fan més complexes i mogudes. Aquest canvi està vinculat a una clientela privada, que genera un mercat i un col·leccionisme, i a un pensament filosòfic centrat en l'ésser humà, que s'enfronta en solitari als drames de la seva destinació.
Praxíteles, que compon les seves figures amb un característic ritme en “S”, la trucada corba praxiteliana talla la Venus de Cnido (representació de la deessa Afrodita), exemple de sensualitat i gràcia.
Escopes és l'escultor del dolor i de la passió. El cos del seu Mènada es contorsiona en una exaltació del sentiment, que trenca amb el moment clàssic.



Lisip és autor d'Apoxiomeno, obra on es codifica un cànon més allargat, amb una acció més realista: l'atleta, amb expressió cansada, es neteja la pell.
Hel·lenisme
Període comprès entre la mort d’Alexandre el Gran (323 a.C.), que havia estès el domini grec pel nord d’Àfrica i Orient Mitjà, i la conquesta romana (31 a.C.),  es coneix com hel·lenisme.
En l’escultura  s’aguditzen les tendències aparegudes en el segle IV. Un dels centres de poder d’aquest territori va ser Pèrgam, on procedeix el Gal moribund, guerrer  derrotat i jacent al costat de les seves armes, i els relleus  de l’Altar de Zeus.
Al període hel·lenístic correspon algunes estàtues més famoses de l’antiguitat, com l’Afrodita a la gatzoneta, la Victòria de Samotràcia, el Laocoont i els seus fills i la Venus de Milo, admirades i recreades des del seu redescobriment.




  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada