6.2.11

Els grans mestres flamencs

El més gran dels pintors flamencs és Jan van Eyck (1390-1441).
En col·laboració amb el seu germà Hubert, que va començar l'obra, va realitzar el políptic de l’Anyell Místic, acabat en 1432, la taula central del qual mostra les prades celestials, amb els diversos estats de la condició humana, religiosos, magistrats, cavallers, així com les al·legories de les virtuts; aquests personatges acudeixen a adorar a l’Anyell Místic en un ampli espai exterior, típic de la pintura flamenca.
Hubert i Jan van Eyck, políptic de l'Anyell Místic (1432), catedral de Saint Bavon, Gant.
De la seva obra retratista cal destacar El Matrimoni Arnolfini, que ha d'entendre com un elaborat “certificat de matrimoni”, amb un complex llenguatge de símbols i metàfores, testimoniatge del rebuscat pensament que impregna l'obra de Van Eyck, on tots els objectes del quadre cobren un significat: en el mirall, per exemple, estan representats els testimonis, un d'ells, el propi pintor.
Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini (1434), National Gallery, Londres
Altres pintors flamencs destacats van ser: Rogier van der Weyden (1400-1464), que va aconseguir gran popularitat gràcies a l'emotiu dramatisme de les seves obres, com en l'esplèndid Davallament; Hans Memling, d'origen alemany i actiu en Bruixes, que posseeix un estil suau i delicat; Hugo van der Goes, els rostres del qual posseeixen una inquietant intensitat expressiva; i, sobretot, per la seva extraordinària originalitat, El Bosco (1450-1516), autor de l'espectacular tríptic El jardí de les delícies, una autèntica cataracta d'imatges estranyes i suggestives, de fosc simbolisme, tan fascinants com a inquietants.

Rogier van der Weyden: El davallament (1436), Museu del Prado, Madrid
El Bosco: El jardí de les delícies, (1511-1515), Museu del Prado, Madrid

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada