6.2.11

La pintura hispano-flamenca

L'estreta relació amb els Països Baixos és determinant en els gustos artístics de la península Ibèrica a finals del segle XV, que es perllonga, fins i tot, durant les primeres dècades del segle XVI.
En la Corona d'Aragó inicia aquesta influència Lluís Dalmau, autor de la Verge dels Consellers, de 1445, en el fons dels quals obre un paisatge, amb la finalitat d'adequar-se al que havia vist en Flandes quan s'instal·la a Barcelona.
Més importants són Bartolomé Bermejo, que també va viatjar als Països Baixos i va estar actiu en diverses ciutats, l'estil és extraordinàriament minuciós i queda patent en el monumental Santo Domingo de Silos del Prado, de 1477, i Jaume Huguet (1414-1498), les melancòliques figures del qual permeten reconèixer una acusada personalitat.
Lluís Dalmau: Mare de Déu dels Consellers,(1443-1445), Museu Nacional de Catalunya (MNAC), Barcelona
Bartolomé Bermejo: Sant Domènec de Silos, (1474-1477), Museu del Prado, Madrid.
En la Corona de Castella van treballar, entre uns altres, dos pintors de significativa entitat: Fernando Gallego (1440-1507), actiu a la zona de Salamanca, caracteritzat per un estil rude i arcaic, com el de la Pietat del Prado, de 1470, però molt intens, encara que en la decoració de la volta de la biblioteca de la Universitat de Salamanca revela un incipient humanisme; i Juan de Flandes, pintor d'Isabel la Catòlica.
Fernando Gallego: volta del zodíac (1480-1490), Detall. Universitat de Salamanca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada