6.2.11

El Renaixement italià

El Renaixement és un període cultural que, cap a l'any 1400, es comença a desenvolupar a Itàlia, on es consolida al llarg del segle XV (Quattrocento), i aconsegueix la seva plenitud durant els primers anys del segle XVI (Cinquacento), al mateix temps que comença a difondre's per la resta d'Europa.
L'art del Renaixement persegueix la restauració dels ideals de l'Antiguitat clàssica, des d'una concepció humanista de l'activitat creativa. Això suposa una valoració autònoma de l'obra d'art, destinada a proporcionar un plaer sensible i intel·lectual com a resultat d'una elaboració racional.
El Quattrocento és el segle de l'experimentació i de l'especulació teòrica, el centre principal de la qual és la ciutat de Florència: l'ordre i claredat de l'arquitectura d’Alberti, la malancòlica humanitat de l'escultura de Donatello o la imponent solemnitat de Piero della Francesca constitueixen algunes de les referències visuals d'aquesta època. La recuperació dels textos clàssics, com el de architectura de Vitruvi, així com l'anàlisi de les ruïnes romanes seran el punt de partida.
Al començament del segle XVI el Renaixement aconsegueix la seva plenitud. És l'època dels genis: Bramante, en arquitectura, i Leonardo, Rafael i Miguel Ángel en escultura i pintura. Roma es converteix, sota el mecenatge dels papes, en el nou centre de gravetat de l'art.

El saber dels clàssics
“De la mateixa manera, les parts que es componen els edificis sagrats han de tenir exacta correspondència de dimensions entre cadascuna d'elles i la seva total magnitud. Així mateix, el centre natural del cos és el melic, de tal manera que l’home tendit de cap per amunt amb les mans i els peus estesos, si es prengués com a centre el melic i es tracés amb el compàs un cercle, est tocaria els dits d'ambdues mans i dels peus. I el mateix que s'adapta el cos a la figura rodona, s'adapta també a la quadrada; per això, si es pren la distància que hi ha de la planta dels peus a l'alt del cap i es confronta amb la dels braços estesos, es trobarà que l'amplària i l'altura són iguals, resultant un quadrat perfecte (…). La simetria o proporció és una concordança uniforme entre l'obra sencera i els seus membres, i una correspondència de cadascuna de les parts separadament amb l'altra”.
VITRUVI, Els deu llibres d'arquitectura.
Leonardo: L'home de Vitruvi, (1490), Galleria dell'Accademia, Venècia.

1 comentari:

  1. 500 anys de la volta de la Capella Sixtina.
    "ELS COLORS DEL CEL"
    Una novel.la molt interessant sobre l’art del Renaixement:
    http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL

    ResponElimina