23.2.11

La creació d'Adam (1508-1512). Miquel Àngel

Miquel Àngel fou l'encarregat de decorar la capella Sixtina. Hi va representar el principi i la fi de la humanitat, des de la Creació, situada a la volta, fins el Judici Final, que ocupa la paret de l'altar. Aquestes dues realitzacions foren dutes en dues etapes diferents de la seva vida.
Entre 1508 i 1512 pinta els més de cinc-cents metres quadrats de la volta, a vint-i-cinc metres d'altura, amb escenes de l'Antic Testament i de l'Antiguitat clàssica. El Déu del Gènesi va crear el món i totes les coses, però va castigar l'home i la dona per llur pecat i els va condemnar a sofrir-ne les conseqüències: treball i dolor. Segons la seva concepció neoplatònica els profetes de l'Antic Testament i les sibil·les paganes de l'antiguitat havien anunciat l'arribada d'un Crist redemptor.
Miquel Àngel com a pintor es va basar en la tradició florentina per la qual cosa es va remuntar fins a l'estudi de Giotto. De Masaccio admirava el seu estil "pur i sense ornaments". Però fou durant la seva primera estada a Roma (1496-1501) quan va descobrir el nu de l'escultura antiga que el va seduir profundament. El seu entusiasme per la capacitat expressiva del cos humà el dugué a afirmar que "fora de la forma humana no existeix bellesa". Va revaloritzar el nu com a símbol de la humanitat atemporal i excepcional: bellesa, vigor i dignitat són les noves metes de l'artista. (...)
A la Creació d'Adam, Déu Pare dóna alè de vida al primer home en infondre-li l'anima. Havia emmotllat primer la matèria, però l'alenada vital flueix de la seva mà estesa i aquesta matèria inerta -d'aspecte ideal- comença a moure's i a sentir. Cada part de la seva anatomia respon i es deixondeix lentament a la vida. Com altres escenes, aquesta és també concebuda de forma essencialment escultòrica. L'esplendor corpori expressat a través de la musculatura quasi-sobrenatural és un pre-requisit de la bellesa material i espiritual.
L'escena es compon de dues gran unitats plàstiques de gran senzillesa: Déu apareix en la immensitat del cel amb un mantell que l'embolcalla, majestuosament inflat, acompanyat d'un cor d'àngels. S'atansa al món desolat i buit d'Adam. Aquest no pot despertar per si mateix, necessita l'energia divina. Déu actua com un escultor en donar forma a la primera imatge de l'home que la dota de tota la bellesa física i espiritual. "Adam és la idea divina de l'home i a la vegada la còpia mortal de Déu".
Miquel Àngel és el paradigma d'un nou tipus d'artista que es manifesta a partir de l'Alt Renaixement. Alguns cercles de les èlites cortesanes - particularment els nous mecenes representat pel papat- consideren aquests artistes com uns genis creadors. El seu repte consistirà a demostrar-ho en cadascuna de les seves obres. Amb el seu majestuós treball a la volta de la Capella Sixtina Miquel Àngel engradí veritablement la manera de pintar.
Extret: J.Ragon, Història de l'Art. Ed. Teide, 1993

Obrint aquest enllaç podreu admirar tranquilament tot l'entorn artístic del mestre Miquel Àngel realitzat en la Capella Sixtina del Vaticà de Roma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada