23.2.11

L'escola d'Atenes (1510-1511). Rafael Sanzio

Rafael Sanzio (1483-1520) no fou un geni de la talla de Leonardo ni de Miquel Àngel, però la seva capacitat receptiva li permeté d'assimilar tendències molt diverses: des de la dels seu mestre Il Perugino fins a la de Miquel Àngel. El seu temperament suau i la seva facilitat de tracte li proporcionaren l'estima general.
Va rebre de Juli II l'encàrrec de decorar les cambres papals. A l'anomenada Estança del Segell s'enfronten en dos grans murals la filosofia natural - L'escola d'Atenes - i la teologia revelada - La disputa de Sacrament. El primer representa la saviesa clàssica en un ampli escenari on sota els trets de personatges renaixentistes són representats els filòsofs de l'antiguitat en actituds variades i actives.
En el punt de fuga i centre de l'escena, Leonardo hi representa Plató, que assenyala cap a dalt, el món de les idees. Amb ell Aristòtil ens indica amb la seva mà el món de la matèria, tot mostrant el valor de l'experiència. Entre la resta de personatges representatius hi podem reconèixer Miquel Àngel com a Hèracles. Bramante com a Euclides i el propi Rafael. Amb això el pintor vol mostrar que els artistes moderns tenen categoria comparable a la dels savis de l'antiguitat.
El marc arquitectònic, immens i de gran profunditat, és inspirat en obres de Bramante. Amb mestria, Rafael crea un espai a manera d'escenari -amb escalinata, arcs de triomf i voltes- en què s'emmarquen perfectament centralitzats tots els personatges que conformen aquest fresc. Així aconsegueix una composició de gran unitat, equilibrada i harmònica.
Extret J.Ragon, HISTÒRIA DE L'ART. Ed.Teide,1993



2 comentaris: