24.3.11

El Barroc decoratiu del segle XVII a Roma

A partir de mitjans del segle XVII triomfa a Roma un corrent pictòric que es denomina "Barroc decoratiu".
Els seus representants són artistes que es van dedicar a completar la decoració de les esglésies amb grans frescos il·lusionistes, en voltes i cúpules, que transformaven de manera efectista l'espai. Si Miguel Ángel i Carracci havien realitzat en les seves decoracions quadri riportati, és a dir, pintures concebudes com si fossin quadres de cavallet transportats a una quadratura entramat, els artistes del Barroc decoratiu trenquen els límits visuals del marc escènic.
Mitjançant la representació d'arquitectures figurades que perllonguen enganyosament els límits físics (un fenomen d'il·lusió òptica denominat trompe l'oeil o artifici) i usant una perspectiva de sotto in sù (d'a baix a dalt), aconsegueixen un espai il·limitat pel qual es mouen lliurement les figures, produint una sensació de majestuós i triomfal espectacle.
Els artistes més destacats van ser, a Roma, l'arquitecte Pietro da Cortona, autor, entre altres treballs, de la decoració pictòrica del sostre del gran saló del palau Barberini, que representa la Glorificació del papat d'Urbà VIII (1633-1639), i, sobretot, el pare jesuïta Andrea Pozzo (1642-1709), que va pintar el arrabassador sostre de l'església de sant Ignacio, amb l'Entrada de sant Ignaci en el Paradís (1685-1694), on el fidel que ho contempla té la veritable sensació de viure una aparença que ho transporta al cel.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada