20.3.11

Façana de l’Obradoiro (1738-1750). Fernando de Casas i Nóvoa

El Barroc  gallec ateny el zenit a la façana de l’Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la. L’autor era el successor de Domingo Antonio de Andrade com a mestre d’obres de la seu compostel·lana.
Tocant a la catedral romànica José Peña de Toro va aixecar l’any 1670 la Torre de las Campanas. Per harmonitzar el conjunt, al segle XVIII Casas Nóvoa edifica la rèplica anomenada La Carraca. Finalment el mateix arquitecte construeix, en granit, un pòrtic a manera de tríptic petri dividit en dos cossos, els finestrals dels quals combinen amb columnes exemptes, estàtues i altres elements decoratius, en un joc de línies i corbes que produeix contrastos de llum i ombra. El corona un campanar de paret, molt ornamental, que culmina amb un templet en què hi ha la imatge de l’apòstol amb vestit de pelegrí. A sota, les imatges de Zebedeu i de Maria Salomé, pares de l’apòstol, ocupen les fornícules que se situen als dos costats dels símbols de Compostel·la, l’urna i l’estrella, rodejats d’una aurèola d’àngels.
Aquesta façana fou edificada per protegir el portal de la Glòria i donar llum directa a les galeries i naus de l’interior del temple romànic. Per aconseguir la transparència Casas Nóvoa va col·locar un timpà de vidre sobre la porta principal i va obrir una sèrie de grans finestrals en el pany de paret central. Aquesta part de l’Obradoiro és coneguda com El Espejo, perquè cap al tard el sol ponent la il·lumina i hi crea reflexos que mirallegen.
L’horitzontalitat dels dos edificis que limiten aquest frontis, palau Gelmírez i llenç de la paret exterior dels claustre catedralici, n’intensifiquen el caràcter ascensional. La façana de l’Obradoiro culmina la catedral de la Jerusalem Occidental, Santiago de Compostel·la. L’àmplia plaça situada al davant del temple permet la contemplació d’aquesta apoteosi barroca.
Extret: A. Fernández, Història de l’Art. Vicens Vives, 1993

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada