22.3.11

Les filadores o La faula d'Aracne (1657). Velázquez

Temàticament és un dels quadres més controvertits de Velázquez. En primer terme s'observa un taller amb cinc filadores i al fons una estança més elevada amb tres dames contemplant una escena mitològica. La tela representa una escena tradicional del treball a la fàbrica de tapissos. Però les obres de Velázquez solen tenir un sentit ocult. Ha estat interpretada com el gran poema de la dona per la digna representació del seu treball, encara que altres especialistes creuen veure-hi la representació de la faula d'Aracne. L'escena de la sala superior narra com la deesa Atena accepta el repte de la dona més hàbil, Aracne, per teixir un tapís amb el tema del "Rapte d'Europa". En primer terme hi ha, a dreta i esquerra la deesa i la mortal en plena competició. Però Atena, en sentir-se humiliada per una dona li trenca el treball. Aracne, desesperada, decideix penjar-se i Atena la transforma en aranya perquè demostri per sempre més la seva habilitat. Aquesta metamorfosi és suggerida en els trets negrencs de la filadora que s'ajup al centre.
Però la iconografia simbòlica pot semblar una questió secundària davant de la riquesa formal d'aquesta obra. És una tela de gran harmonia compositiva en les relacions de llum, ritme i color. La llum dels fons crea una gradació de contrallums alterada per un focus que il·lumina el primer pla. El ritme ve determinat per la disposició de les filadores com per la suau pinzellada vibratòria amb què és representada la filosa en moviment.
Els vigorosos traços defineixen les formes essencials i amaguen el modelatge dels detalls perquè la suggestió de la forma sigui reconstruïda a la retina de l'espectador mitjançant gestos retòrics i aparatosos. Velázquez ho fa d'una forma molt més indirecta. La nostra vista passa de la il·luminada filadora de la dreta a la de l'esquerra per saltar, per sobre de la que s'ajup en la penombra, a l'escena del fons, novament il·luminada. Allí una de les dones es torna cap a l'espectador com si hagués estat sorpresa per la nostra incursió en l'escena.
Extret: J. Ragon, Història de l'Art, Ed. Teide, 1993
  Museu del Prado, Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada