22.3.11

Martiri de sant Felip (1639). Josep de Ribera

Josep de Ribera, lo Spagnoletto, pertany a l'escola barroca valenciana encara que va realitzar la major part de l'obra a la possessió espanyola de Nàpols. L'aspecte més conegut i popular del trenall de Ribera és la pintura religiosa, en què tracta temes que recullen els postulats de la Contrareforma. Exalta els valors de la penitència amb les imatges d'ermitans i la devoció als sants màrtirs com a símbol de sacrifici i resignació.
En aquest quadre hi ha representat sant Felip sofrint martiri. Els personatges són tipus populars tractats amb gran naturalisme, tendència a la qual el pintor romandrà fidel al llarg de la vida. L'esforç físic que els botxins realitzen per aixecar el cos contrasta amb l'actitud del sant, que s'abandona amb resignació. El vigor del cos s'oposa al desemparament en què es troba. La mirada adreçada al cel li accentua el misticisme. Aquestes contraposicions fan més tens el dramatisme del conjunt.
Es tracta d'una tela de la segona etapa pictòrica de l'artista. El destacat tenebrisme inicial ha donat pas a una major lluminositat -com podem apreciar en el fons aclarit- i a una utilització més intensa del color apresa de l'escola valenciana.
La composició està carregada de tensió barroca a causa de violència de les diagonals i del joc d'escorços. Els contrastos de claobscurs realcen el naturalisme despietat de Ribera, que no dissimula els cossos gastats dels protagonistes. També provoquen que l'atenció de l'espectador se centri en la figura del màrtir. El punt de vista baix fa que l'escena sigui més impressionant. La col·locació dels protagonistes en primer pla i la presentació incompleta d'alguns personatges secundaris remarquen el caràcter d'obra oberta de la tela.
Extret: J. Ragon, Història de l'Art, Ed. Teide, 1993
 Josep de Ribera: Martiri de sant Felip (1639). Museu del Prado, Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada