20.3.11

Pas de la Pietat (1617). Gregorio Fernández

L'escultura espanyola és bàsicament religiosa ja que la principal clientela era eclesiàstica. Parròquies, cartoixes i catedrals, en un afany de destacar, volen posseir una meravella de l'art. Les confraries encarreguen escultures per passejar-les  a les processons de la Setmana Santa. Són imatges de gran efectisme que donen la sensació que estan vives. 
El pas de la Pietat és un conjunt escultòric format per Crist, la Mare de Déu, la Magdalena i els dos lladres. La figura central del pas és la Mare de Déu que, amb el cap lleugerament decantat, la boca entreoberta i la mirada dirigida cap al cel, revela el seu desemparament. Les mans acompanyen l'expressió del rostre, actitud tràgica que contrasta amb la serenitat de Crist jacent. Els músculs estan traçats amb gran versemblança i aquest realisme accentua el dramatisme del conjunt. Els grans plecs són angulosos i tallats. A través de la forta expressivitat i l'exageració dels efectes dolorosos hom pretén moure el sentiment de l'espectador i infondre-li religiositat. És un llenguatge senzill, fàcil d'entendre per les capes populars.
L'escultura s'arrodoneix amb el policromat de la superfície fet segons dues tècniques diferents. Per pintar  els cossos s'usa el color encarnat i així agafen una gran consistència. Aquest color s'aplica en mat, de vegades sobre poliment. L'altra tècnica s'utilitza per a les vestidures i s'anomena estofat: consisteix a cobrir primer la superfície amb làmines d'or per pintar-hi després a sobre; finalment es rasca per deixar relluir l'or que dóna lluminositat a la figura.
Extret: J. Ragon, Història de l'Art. Ed. Teide, 1993
Pas de la Pietat. Museu Nacional d'escultura, Valladolid. La Magdalena i sant Joan, que contemplaven el conjunt, es troben a l'església de les Angustias de Valladolid.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada