22.3.11

Vocació de sant Mateu (1598). Caravaggio.

La tela narra la conversió de l'apòstol Mateu, recaptador d'impostos, que està assegut al voltant d'una taula amb altres quatre persones i comptant diners. Entren per la dreta dos homes amb abillaments bíblics. Un d'ells, Jesús, assenyala Mateu i l'invita a seguir-lo. Aquest reacciona sorprès en sentir la crida divina, tal com mostra el raig de llum que li il·lumina el rostre. Caravaggio ha escollit el moment de major intensitat dramàtica. Capta l'instant i hi concentra tot el contingut narratiu del passatge evangèlic.
L'artista agafa com a model la gent del carrer i la pinta amb exactitud naturalista. En representar personatges sagrats com a tipus corrents, va tenir nombrosos problemes per tal com transgredia les normes de decòrum establertes a partir del concili de Trento. Però l'església de la Contrareforma necessitava arribar als fidels, interpel·lar-los i moure llurs sentiments. Cap altre pintor no sabia emocionar tant el públic com Caravaggio. El qui al segle XVII contemplava aquest Mateu vestit a la manera de l'època podia sentir que no era una crida adreçada a un personatge llunyà, sinò potser a si mateix.
Caravaggio concentra l'atenció en unes poques figures, grans i en primer pla, i es desinteressa dels objectes que les envolten i de l'espai en què són col·locades. La llum incideix violentament en els escassos punts que han de ser captats per l'espectador. El tenebrisme d'aquest artista no coneix gradació lumínica ni matissos: solament el contrast entre la llum que fereix i l'obscuritat que amaga.
El pintor s'atansa a la realitat i s'allunya tant en l'art intel·lectual del manierisme com de la falsedat efectista dels primers artistes de la Contrareforma. A través de la realitat concreta crea tensions que projecten l'espectador cap el món transcendent.
Extret: J. Ragon, Història de l'Art, Ed. Teide, 1993
Caravaggio: Vocació de sant Mateu (1598). Església de San Luigi dei Francesi, Roma.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada