2.4.11

Context cronològic del barroc en la monarquia hispànica

La decadència política coincideix, no obstant això, amb un dels moments de major esplendor cultural.

El Segle d'Or espanyol
El segle XVII a Espanya es coneix com el Segle d'Or. En aquesta centúria la gradual decadència política dels anomenats “Àustrias menors” (Felip III, Felip IV i Carles III), que governen un territori immens, que comprèn també Amèrica, coincideix amb un espectacular i originalíssim desenvolupament de les lletres i les arts. Durant aquest període van veure els grans mites que han conformat la imatge artística de l'espanyol al món, arquitectes com Churriguera, escultors com Gregorio Fernández o Martínez Muntanyès i, especialment, pintors com Ribera, Zurbarán, Velázquez i Murillo.
En realitat, tots ells van dur a terme interpretacions particulars d'un llenguatge barroc comú, al servei d'una monarquia absoluta i conforme als ideals del catolicisme. El segle XVIII no suposa un canvi artístic, però l'arribada dels Borbó coincideix amb una major internacionalització de l'activitat artística, en el marc d'un canvi general en els gustos, cap a un major refinament classicista.

Felip III

Felip IV



Carles II
El context de la decadència política
Al llarg del segle, la situació econòmica va degenerar ràpidament, continuant la tònica ja iniciada per Felip II, i en molt explicades ocasions la Hisenda règia va gaudir de bon estat i estabilitat de les despeses. Les riqueses provinents d'Amèrica, van seguir sent de poc profit per a la península. El segle finalitza amb la desaparició de la dinastia i l'arribada de la política, però també a l'art, com podrem veure.
Velázquez: La rendició de Breda, (1635). Museu del Prado, Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada