9.4.11

El context del romanticisme i el realisme

Encara que, en molts aspectes, aquests dos corrents es defineixen per valors oposats, sobretot si considerem que els períodes de màxima vigència de l'un i l'altre són successius, no és possible entendre'ls per separat.
 
D'una banda, el realisme és conseqüència de la radicalització d'alguns principis romàntics; i, d'altra banda, artistes i teòrics van aspirar a trobar una síntesi vàlida entre posicions contràries, dins d'un eclecticisme sistemàtic que va afectar a moltes creacions artístiques d'aquella època, on les tradicions del classicisme tampoc van desaparèixer sobtadament.

De totes maneres, els aspectes més característics del romanticisme es reconeixen, amb més claredat i força, durant la primera meitat de segle: la llibertat individual com una aspiració irrenunciable; el nacionalisme com a sentiment del poble enfront de l'autoritat imposada, la nostàlgia de temps passats com a model intel·lectual i estètic que es desitja recuperar; la curiositat exòtica cap a altres cultures, com una forma d'escapar a la insatisfacció del quotidià; el misteriós atractiu de tot l'irracional, davant la incapacitat de la raó per explicar els grans enigmes de l'ésser humà; el lliurament rendit cap al sentimental i afectiu, com a única possibilitat d'escapar al terrenal; o la consciència de la impossibilitat d'aconseguir els grans ideals que canviïn el món i, no obstant això, la fervorosa aspiració a ells.

Des d'aquest esperit crític, que s'oposava a una cultura rígidament reglamentada i, a la llarga, anquilosa en fórmules sense contingut, la sinceritat i la veritat van ser valors en alça; el popular va començar a ser sinònim de moralitat i autenticitat, enfront dels convencionalismes de l'art oficial; tot el que no entrava dins del món dels sentits, va començar a abandonar el camp de l'art: solament el vist i el viscut, l'experimentat sensorialment, formava part de la creació artística. És el realisme, que domina la segona meitat del segle XIX.

Malgrat l'herència de la tradició renaixentista i barroca, que tots dos moviments recullen, tant respecte a la forma de concebre la representació figurada, com el paper de l'art en la societat, el romanticisme i el realisme apunten amb claredat molts dels camins renovadors posteriorment desenvolupats.


El context històric
Tota la primera meitat del segle XIX es caracteritza per la gran inestabilitat política que va viure el continent europeu. Des de la revolució francesa fins a les revolucions de 1848 i el inici dels nacionalismes, les guerres i alçaments nacionals se succeeixen al llarg de tot aquest període. Inestabilitat que amb el gran desenvolupament econòmic i industrial de gran part de l'occident europeu.

Espanya també es va veure afectada per la inestabilitat política. Durant el regnat de Fernando VII l'absolutisme va ser la tònica predominant, i durant el de la seva successora, Isabel II, ho serien els nombrosos canvis de constitució i la lluita contra el carlisme. No obstant això, el país no es beneficiaria de la Revolució Industrial, que va començar a marcar un important retard d'Espanya amb la resta d'Europa.

La crisi que va suposar la pèrdua, en les dues dècades del segle, de l'Imperi colonial farà que el segle XIX mostri una aparent crisi constant per al país, que sempre sembla anar a remolc de la resta del continent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada