9.4.11

Els gèneres romàntics

El gènere important era l'històric que, en un sentit molt ampli, englobava tots aquells quadres en els quals es representava un relat, ja fos bíblic, mitològic, religiós, literari o pròpiament històric, passat o contemporani.
 
La dificultat que havia d'afrontar el pintor per fer comprensible una acció, al costat de la necessitat de compondre diverses figures, descriure-les amb propietat i aconseguir una ambientació adequada, van fer del gènere històric el més prestigiat. Però, a poc a poc, altres gèneres, en principi menys valorats per la seva aparent simplicitat tècnica, van començar a adquirir el respecte de la crítica, en un procés on el veritablement important començava a ser la pintura en si mateixa, i no la seva capacitat de descripció literària.
 
Per aquesta mateixa raó, la representació del paisatge que, pel seu propi caràcter, no suposava cap submissió a un discurs narratiu complex, se situa, en el marc del romanticisme, en el punt de partida de les transformacions que portaran a l'art contemporani. No obstant això, la contemplació de la naturalesa, que és una de les més genuïnes experiències romàntiques, està associada a interpretacions subjectives.
J.M.William Turner: Pluja, vapor i velocitat (1844)
Tot això es deu a la possibilitat de projectar en el paisatge emocions complexes, gestades en la ment. La muntanya imponent, el desolat erm, el prodigiós vesprejar, la turbulenta tempesta, el misteriós oceà, l'encantadora prada o el diví florir de la primavera són percebuts com a manifestacions de la infinitud, on l'ésser humà experimenta les vivències més intenses de la seva existència, a través de les quals descobreix un profund corrent vital que transcorre immanent entre el jo i el tot.
Caspar David Friedrich: El mar glacial (1823-1824). Hamburg, Kunsthalle.
C. D. Friedrich: Abadia en l'alzinar (1809-1810). Berlín, Staatliche Museum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada