3.4.11

L'arquitectura neoclàssica a Espanya

A Espanya, a causa del fort pes que hi tenia el Barroc, el Neoclassicisme va haver de vèncer una resistència superior; però des de mitjan segle XVIII hi va haver un esforç de depuració de formes, tasca a la qual van dedicar els millors afanys les acadèmies més recents de l'època. Ventura Rodríguez (1717-1785) es va formar en el grup d'arquitectes que treballaven per a Ferran VI, entre els quals destaca Sachetti. Tot i que Ventura Rodríguez és considerat com un classicista consumat, les seves obres deixenveure influències freqüents del barroc italià del segle XVIII. Va ser l'autor de la remodelació del Pilar de Saragossa, de la façana de la catedral de Pamplona i de l'església de Los Agustinos de Valladolid; totes aquestes obres reflecteixen una dosi alta d'eclecticisme, molt característic dels moments de transició en què Ventura Rodríguez feia els seus treballs.
Carles III va encarregar a Sabatini (1727-1798) la construcció de la Puerta de Alcalá, que va acabar l'any 1778. Aquest arquitecte va construir l'edifici de la duana (avui ministeri d'hisenda) i a la darrera remodelació de San Francisco el Grande, tots dos a Madrid.

Però la figura més important de l'arquitectura neoclàssica a Espanya és Juan de Villanueva (1739-1811). Era d'una familia d'artistes i alumne dels seu germà arquitecte Diego Villanueva. Va estudiar set anys a Roma gràcies a l'Acadèmia. Allà va conèixer el fascinant món romà, que el va captivar i que va definir tota la seva obra. Quan va tornar va ser nomenat arquitecte d'El Escorial, als voltants del qual va alçar la Casita de Arriba (per a l'infant Gabriel) i la Casita de Abajo (per a Carles, el príncep d'Astúries). L'obra que el va situar definitivament a la història és l'actual Museu del Prado (Madrid), on va aconseguir fondre la monumentalitat clàssica, la modernitat del seu temps i la funcionalitat de l'obra. El museu va ser concebut per ser museu d'història natural i era inclòs en una zona ajardinada de funció científica on ara hi ha el Jardín Botánico (annex al museu) i on Villanueva va dissenyar les portalades i sobretot el deliciós Observatorio Astronómico, que és tota una síntesi de la grandesa creadora d'aquest arquitecte.

L'art neoclàssic va produei molts edificis arreu d'Espanya (Llotja de Barcelona, catedral de Lleida, Fábrica de Tabacos de Sevilla, etc.). Es va mantenir vigent  a la primera meitat del segle XIX i va conviure amb els nous gustos romàntics. L'any 1850 es va acabar el Palacio de las Cortes de Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada