3.4.11

L'escultura neoclàssica

França no havia abandonat la mitologia durant el Barroc, però tampoc no va prescindir mai de l'elegància i de la serenitat del classicisme. Per això el nou sentit plàstic s'hi va desenvolupar molt de pressa. Tanmateix, l'austeritat imposada per la regidesa acadèmica exigua la imitació absoluta de l'antiguitat; aquesta imitació no es va produir perquè l'esperit antic es mantenia viu al cor, sinó perquè es raonava intel·lectualment sobre la seva bellesa. D'aquesta manera, l'estatuària resulta freda i només comunica la correcció d'unes postures i d'unes proporcions.
El sentit final, com en la resta d'arts neoclàssiques, es troba en la imitació de models de l'antiguitat, amb una vigència especial dels romans. Antonio Canova (1757-1822) es va inspirar directament en els models romans, que coneixia per la influència i la guia de Winckelmann; va abandonar progressivament les restes del barroquisme venecià que reflectien les seves primeres obres (Mausuleu del papa Climent XIII) per assolir una factura plenament neoclàssica en els seus temes mitològics (Venus i Mart, Hebe). Des de 1802 va treballar a París, on va fer retrats de Napoleó i de la seva família, representats com a personatges del panteó romà i vestits amb indumentària adequades (l'estàtua de Paulina Bonaparte com a Venus Vincitrice n'és un testimoni.
A. Canova: Paulina Borghese (1805), Galleria Borghese, Roma.
A Alemanya, l'escultor neoclàssic més important es Johann Gottfried von Schadow (1764-1850), que havia rebut una sòlida formació clàssica a Roma, on va entrar en contacte amb Canova. És l'autor de la Quadriga que hi ha a la Porta de Brandenburg. També a Roma hi va treballar el danès Thorvaldsen (1770-1844), escultor que ens va llegar una producció nombrosíssima, sempre a la recerca d'una puresa formal que li dóna un caràcter fred i acadèmic. Els seus temes predilectes són els herois i els déus grecs (Hermes, del Casón del Buen Retiro).
B. Thorvaldsen: Jàson amb el velló d'or (1803), Copenhagen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada