9.5.11

Dadaisme

Aquest nou corrent artístic sorgeix en 1916, en plena contesa, en el Cabaret Voltaire de Zuric, on l'escriptor i director teatral Hugo Ball (1866-1927) i el poeta romanès Tristan Tzara (1896-1963) organitzaven vetllades musicals i literàries, així com exposicions, amb el projecte de construir un ordre nou, amb experiències sensorials diferents, més enllà dels valors mercantilistes i contemplatius en els quals es desenvolupava l'art.
La paraula "dadá" no significa gens i, segons sembla, va ser triada a l'atzar. Se li va atorgar un paper màgic, com a identificació d'una actitud vital oposada al que la societat considerava artístic o de bon gust. Els dos pilars del dadaisme són, d'una banda, l'escàndol, la polèmica i la provocació com a revulsiu de tot judici intel·lectual o estètic preconcebut; i, per altra part, la reivindicació de l'atzar i la dimensió irracional de la condició humana, com a component essencial de la creació, que es concep com un descobriment, una relació sorprenent que abans no existia.

Les troballes estètiques
El dadaisme va explorar tres formes de creació, que després van aconseguir un desenvolupament considerable. En primer lloc, la poesia fonètica, és a dir, una poesia de caràcter abstracte que renuncia al significat de les paraules, en favor del sentit profund que, per si mateixos, posseeixen els sons; en aquesta mateixa línia, proposen la utilització d'un llenguatge de signes abstractes, és a dir, en relació amb la necessitat de desprendre a les formes d'un significat previ.
En segon lloc, la possibilitat d'aprofitar qualsevol objecte de deixalla com a material artístic; en tal sentit, van ser importants el fotomuntatge, realitzat amb retallades fotogràfiques, i el collage, derivat del cubisme sintètic.
En tercer lloc, els dadaistas desplacen l'essència de l'artístic des de l'objecte a la seva vivència; per això, encara que ja el futurisme havia concedit a les vetllades artístiques una gran importància, és en el dadaisme on està l'origen de l'art d'acció, és a dir, el que es basa en la participació directa en un determinat espectacle, i no en la seva venda o col·leccionisme.
Marcel Duchamp, Font (1917)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada