8.5.11

L'origen de les avantguardes històriques

S'usa el terme militar "avantguardes" per al·ludir a la manera brusca que aquests moviments es van obrir pas en un context artístic que encara depenia estèticament de models tradicionals, amb els quals van xocar a causa del radicalisme de les seves propostes. No obstant això, es qualifiquen de "històriques" perquè les seves troballes i alternatives ja formen part de la cultura occidental, més enllà de la controvèrsia que van produir quan es van donar a conèixer: Picasso, Kandinsky, Mondrian, Duchamp, Dalí o Miró són, avui, artistes "clàssics", mentre que les seves obres han estat assumides respectuosament pels museus.
La causa última de l'aparició de les avantguardes cal buscar-la en la multiplicació de les formes de percebre el món i la seva organització. L'art deixa de ser l'expressió d'un ideal col·lectiu unitari perquè la societat no és uniforme. L'artista ja no "reprodueix" el que uns altres van considerar bell, sinó que investiga i troba.
Cadascun dels moviments d'avantguarda obeeix a un tarannà propi, que tracta de vincular de manera profunda l'art amb la vida, atorgant a aquell una capacitat transformadora, com mai abans havia tingut. Per això, les seves troballes estètiques són inseparables d'aquestes actituds vitals. No obstant això, acaben per construir un determinat llenguatge artístic que ja forma part del gust col·lectiu. És a dir: els resultats artístics del cubisme, futurisme, expressionisme, abstracció, dadaisme o surrealisme, que són els principals moviments d'avantguarda, constitueixen referents estètics, integrats ja en la nostra manera d'apreciar la bellesa de la creació.

El context històric
La primera meitat del segle XX es caracteritza pels grans canvis que es van ser produint en gairebé tots els ordres: l'artístic, el social, amb l'assentament de la lluita de classes i el triomf de les primeres revolucions proletàries; el polític, amb el desenvolupament de la Revolució Russa que canvia completament el panorama polític, i amb les dues guerres mundials, amb el gran impacte psicològic que van deixar a tot el món.
La lluita social comença a obtenir els seus primers èxits, bé sigui per mitjà de la negociació, bé sigui per mitjà de la revolució. Això és possible perquè les classes burgeses, predominants en el sistema imposat per la Revolució Industrial, s'adonen que és preferible fer concessions graduals que arriscar-se a sofrir una revolució del tipus rus.
En el panorama europeu, sembla donar-se un triomf de les democràcies després de la Guerra Mundial, que va portar amb si l'establiment de més d'una república i la divisió dels grans imperis continentals. No obstant això, després de la profunda crisi econòmica de 1929, les dictadures totalitàries aniran imposant-se, aixecades per la difícil situació, fins al punt que a la fi dels anys 30 solament es mantindran en peus uns pocs règims democràtics, enfront del domini a Europa de les dictadures toralitàries de cort feixista.
Fotograma del film Un perro andaluz, Luis Buñuel, 1928.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada