5.6.11

Un moment de grans escultors

L'abstracció normativa, basada en la investigació de principis geomètrics reductors, en voga durant els anys seixanta, compta amb un escultor singularíssim, Jorge Oteiza (1908-2003), que es nodreix, com uns altres dels principis constructivistes de Malevich. les seves escultures més conegudes són caixes buides, estructures geomètriques lleugeres en les quals s'estableix una estreta relació entre l'interior i l'exterior, a través de l'espai definit per les plaques de metall, que és un espai en negatiu, capaç d'encarnar una energia. Oteiza, que ha desenvolupat un ampli pensament teòric, ens parlar de la desocupació de l'espai, expressat en termes absoluts, com una evocació del seu buit existencial.
Construccion vacía, 2006
Oposición entre dos diedros, Museu Reina Sofía, Madrid.

Eduardo Chillida (1924-2002) reprèn la tradició artesanal del ferro i la forja per desenvolupar tota la capacitat expressiva d'aquest material i d'aquesta tècnica, que proporcionen a les seves escultures una poderosa vitalitat i fortalesa, sempre amb un sentit monumental, fins i tot en petita grandària. A través de formes abstractes i juxtaposades, en un joc constant de plens i de buits, tracta d'apropiar-se de l'espai que envolta a la peça, amb la finalitat de trencar amb els límits físics de l'obra, generant una tensió imponent.


Cap comentari:

Publica un comentari