Comentari noves obres PAU 2011

Arquitectura romana. Aqüeducte de Segòvia

FITXA TÈCNICA
Títol: aqüeducte de Segòvia.
Autor: desconegut.
Cronologia: 90 - 105.
Estil: romà.
Tipologia: obra pública.
Materials: granit.
Localització: Segòvia (Espanya)

Context
És un misteri el nom de l’arquitecte responsable de la construcció de l’aqüeducte de Segòvia, si bé, segons sembla, el seu nom constava en la inscripció que, amb prou feines pot llegir-se avui en dia sobre les tres arcades més altes.
El que si s’ha pogut determinar, amb més o menys exactitud, a partir dels orificis de les grapes que en l’època varen aguantar les lletres de bronze que formaven la inscripció commemorativa, és la llegenda “IMP [ERATOR] NERVA CAESAR”. Aquesta dada, descoberta pel professor Blanco Freijeiro, permetria datar l’aqüeducte durant el breu mandat d’aquest emperador l’any 97, si bé altres estudis avancen la data al 90, en temps de Domicià, o bé el retarden fins els primer anys del segle II, en època de Trajà.

Descripció formal
L’aqüeducte s’inicia a uns 16 km als afores de la ciutat, a la serra de Guadarrama, d’on pren l’aigua del cabal del riu Frío. Des d'allà en surt un canal de 30 cm de diàmetre que es dirigeix en suau descens i, en alguns trams sota terra, fins a una torre (El Caserón) construïda a la ciutat de Segòvia, i que s'encarregava d'eliminar la possible brutícia acumulada.
A partir d'aquí s'inicia la part visible i arquitectònica de l'aqüeducte dividida en dos grans trams: un primer construït a partir de 78 arcs de mig punt que van prenent alçada gradualment fins en l'època romana desembocava l'aigua a un estany. En total són 728 m de longitud, amb una alçada mínima de 7 m i una màxima de 29, a la plaça del Azoguelo. L’arqueria superior es manté sempre invariable, no obstant, els pilars de l’arqueria inferior varien la seva mida segons les irregularitats del terreny.
Tots els arcs estan construïts amb grans carreus de pedra granítica tallats de manera tosca i units els uns amb els altres sense cap tipus d’argamassa que ajudi en la seva d’adherència, a excepció de l'opus caementicium utilitzat a l'àtic on hi ha la canalització de l’aigua. A sobre de la inscripció commemorativa, avui desapareguda, situada al capdamunt dels tres arcs inferiors de major alçada, s'hi obren dos nínxols a banda i banda, que en època romana guardaven imatges de déus pagans o del mateix emperador. En el seu lloc, actualment, es troben dues imatges de la Mare de Déu i san Sebastià.

Entorn i integració urbanística
L’aqüeducte és, avui en dia, la principal imatge del paisatge urbà segovià. Les seves arcades, testimoni perenne i excepcional de la cultura, l’art i la tècnica assolida per la civilització romana en aquesta ciutat, travessen una part principal del centre de la població, sent especialment espectacular el tram que s’eleva sobre la plaça del Azoguelo.

Significat i funció
Aquest aqüeducte fou construït per tal de proveir d’aigua la part alta de la ciutat de Segòvia, on s’hi havia construït un estratègic enclavament militar romà. Després d’una rehabilitació i petita adaptació, l’aqüeducte continua en funcionament.
No obstant, i com ha succeït amb altres obres d’enginyeria d’època romana, existeix una llegenda medieval que atribueix la seva construcció al diable. Segons la tradició, una noia, cansada d’haver de pujar l’aigua cada dia fins a la part alta de la ciutat on vivia, va fer un pacte amb Llucifer: si ell podia construir en una sola nit un pont capaç de dur l’aigua, ella li donaria la seva ànima. Quan al diable era apunt de col·locar l’última pedra, el gall cantà, salvant així la funesta juguesca de la jove.

Models i influencies
L'aqüeducte de Segòvia és l'obra d'enginyeria romana més important de la Península Ibèrica, i una de les més rellevants d’Europa, només comparable a l’impressionant Pont du Gard, que forma part de l’aqüeducte de la ciutat francesa de Nimes. Toledo, Tarragona, Mèrida, Sevilla i moltes altres ciutats posseïen o posseeixen aqüeductes similars, però cap arriba a la seva magnificència.
També cal remarcar l’ús de l’opus caementicium, utilitzat en l’arquitectura romana des del segle II a.C. Aquest material estava format per petites pedres que es disposaven en un encofrat, sobre el qual s’hi bolcava una argamassa composada fonamentalment per calç i sorra. Tant per la seva composició, com per la seva gran resistència i duresa vindria a ser, avui en dia, una espècie de formigó.
Escultura romana. Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri

FICHA TECNICA
Títol: dels Sarcòfag Esposos.
Autor: desconegut.
Cronología: 520 aC.
Estil: etrusc
Tipologia: grup exentos.
Materiales: terracota policromada.
Mides: 2,20 x 1,41 m.
Tema: funerari.
Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma).

Contexto
La civilització etrusca es una desenvolupa la península Itálica Entre El segle X i el segle II dC. probablement d'origen oriental, unabúsqueda poble aglutina la Tradició i Artística culturales de les civilitzacions del Proxim Oriente i la Mediterrània.
El seu arte és eminentment de religiosidad caràcter, amb la intenció d'obeir la voluntat dels seus Déus, por tal de no Caure en Desgracia. Igualment, tal com i tambe les succeïa en civilitzacions Egipcia i mesopotámica, El Poble etrusc doña Molta Importancia a la Vida Després de la mort.
Por aquesta raó, Té es costum El de perpetuar la Memòria del difunt, fos bé creant Màscares de cera del Finat o bé fent funeràries Urnes en es guardaven les Cendres.
Només les familias pertanyents a l'aristocracia, tenen els mitjans por un Poder originales Construir sepulcres en els seus enterrar familiares.

Descripció formales
El Sarcòfag dels Esposos fet és amb terracota. La seva tapa Té forma de Kline (llit), Sobre el calidad de la ONU ha Jaç de alta en reclinen es su casa sin una dona i en Actitud relaxada i carinyosa. Es Tracta d'Parella Que es Una mostren des d'Una perspectiva frontal. La doña, en primer terme, va vestida amb llarga Una túnica grega (Quito), porta lineas Sabates acabades en Punxa i Una gorra Frigia de la calidad escapen lineas llargues Trenes. La Figura Masculina es mostra, Darrera otros, sin fortaleza en casa com protector i; El Urtin nu res, va descalç amb i el Tirat Cabell enrere del poble Jonic característico. Tot i els personatges Que no es creuen les mirades, la relación padres Afectiva Entre TRANSMET codos es un Partir dels Gestos de les mans Seves. L'casa recolza El Braç dret Sobre l'espatlla de la doña, la mà esquerra Mentre Queda Estesa en Actitud Davant afable de la doña, agafada servicios Esperant. Ambdues cifras demostren treball sin força acurat en la parte superior del cos-la, aixi com tambe en els Peus i les Sabates, Mentre Que les cames, en Canvi, evidencien Una certa tècnica simplicitat. Els rostres presenten sin perfil geometritzant clar i hierática es El Que destaquen la forma ametllada dels ulls, la Barbeta punxeguda i el somriure arcaïtzant estereotipat i.
Les petites restes de policromía Que encara es Conserven en cifras-les, els coixins i els vestits grup d'escultòric unabúsqueda, ventilador Pensar Que El Conjunt estigué Pintat uns amb força colores vius.

Temática, significat i Funció
El poble Gran tenia etrusc sin respecte los pels seus Déus i Una Gran Por un mort. Creien difunt El Que no havia mort del tot, viu sinó seguia Que una Vida l'altra, Dins del sepulcro. Por aquesta raó, les Tombes etrusques reproduïen generalment casos-les de les persones mortes, decorant les càmeres Pintures amb mortuòries fresc otros, Que representaven Escenes de Dansa, banquetes, ginetas Acrobates animales i, aixi com tambe Col · locaven Una Serie de fabrica i Objectes quotidians destinats un difunt El acompanyar una Vida l'altra. aixi mateix, Tambe era deure de l'artista reproduir de la Manera els més fidedigna posible trets caracteristicas i cabos Sobre tot, tratamientos faciales de la persona morta, representante-los en-Una Escena Quotidiana i relaxada.
Que es creu Es Tracta de la representació d'uns Esposos semblen Que ESTAR sin banquete celebrante, xerrant de forma distesa. L'Esposa apareix en primer terme, doncs la doña etrusca no estava marginada de la Vida social, com passava amb les Dones i gregues romanes, mantenien subordinades Que es una casa de l'. En la civilització etrusca, participava activament en la Vida Pública, assistint a les festes, els banquetes, bailes els i els Jocs gimnasia.
Aquest tipus de sarcòfag servia per a les Cendres Guardar personaje morta-la de, en la parte posterior, Una vegada acabat El ritual d'incineració. aixi doncs, pote es Afirmar El Que sarcòfag dels Esposos en realitat és Una urna funeraria.

Modelos i influencias
El sarcòfag Esposos Alguns dels Recull Aspectes sustenta la Estilística, ara com El res nu del personatge masculinizados, els ulls o ametllats, els pentinats Geometrics i el somriure Forcat Que mostren ambdues cifras. Les imatges poden es relacionar amb els kuroi i les Korai de l'Escultura arcaica grega. Igualment, les Urnes funeràries s'inspiren en modelos jònics de l'Menor o Asia D'Egina.
Tanmateix, cal advertir la voluntat de l'art etrusc de presentar Cada amb caràcter rostre sin individualitzat marcat, tot i utilitzar Alguns estereotips faciales. voluntat Aquesta, a falta de una l'Escultura Grega del periode arcaica i tot i aletas del clásico, esdevé precursora del retrat en l'Escultura, com una Que genere, posteriorment fou muda cultivando en dels les Escultures prohoms romanos.

Escultura romana. Ara Pacis Augustae

FICHA TECNICA
Títol: Ara Pacis Augustae
Autor: desconegut
Cronologia: 13 aC
Material: Mármol Blanco
Dimensiones: 11,65 x 10,62 metros, Amplada de les Portes: 3,6 metros
Estil: Roma imperial
Localització: Via Ripetta, Roma. Originàriament en el Camp de Mart

Descripció formales
L'Ara és sin Recinto de quatre murs rectángulos, Coberta sentido, Que Te Dins Una Estructura Simétrica en forma d'U, taula com una, Damunt d'una mena de podi graons amb voltant al cuadrado, tot l'espai omplint. Té cuotas portes alineades Sobre l'eix de Simetria, originàriament EN UNA direccionalitat OE, al Que es sempre referéncia fara; al'occidental s'arriba por Una Escala, rampa com una, continuant en els graons de la U. El Sobre destaca Conjunt d'un Socol. Tota l'extensio dels murs Té relleus de marbre blanc; les partes més altes i baixes s'emmarquen motllures amb. És Una Estructura de Disseny i tambe cuadrangular la majoria dels seus elementos (portes, panells).

El Baix mur exterior està dividit en dos Registres, l'ONU, decoració amb vegetal, del separatismo de Dalt por Una SANEFA formada por sol sin Traç Que fa esvàstiques; les plantes s'estructuren à partir d'un centro de i Entre les Branques alta Que ha animalons pasajeros por Una metamorfosi, CUC com; registre al més alt i ha comitives cuotas i altres Escenes modelos amb d'Humà aspecte. El interior es mur divideix de la mateixa Manera: es Baix reprodueix empallissada una, rematada por Una SANEFA; més amunt alta garlanda Una hectáreas, de las frutas amb tots els temps, festons fent, lligats un cranis de toro. Hi ha Dins Una mena de taula d'en forma de U amb Una Escala de graons conjunto.

Temática, significat i Funció
És altar sin clásico, al victimes Que sacrificaven es, Crémant-se Damunt l'altar: l'aroma pujava tapa El cel i plaent era un divinitat la.
L 'Ara Pacis Augustae és Una edificació por Celebrar Cada cualquier religiosidad ritu de las Naciones Unidas, gràcies donant una Déu per la pau Que agosto ha dut a Roma (el Senat FA EL votantes d'erigir-la El 4 de juliol de l'cualquier 13 bis . de C, sin imprimación fent acte de culte Que l'altar expressa, en Retornar a Roma victoriós agosto, d'Hispània i la Gal · lia, dedicant-SE El 30 de gener de l'cualquier 9 a. de C., onomástica del natalici de Livia, l'Esposa d'agosto); alhora s'estableix Que s'hi sin Cada culte celebridades alguna, un càrrec de les Vestales i altres ministres: això està presentat als relleus de les cresteries de l'ara. L 'Ara Pacis s'aixeca a Roma Sobre Una parcela · la cuadrangular, als quatre Orientada despeje de cardenales, Tancada por murs Plens de relleus, un Registres dos, El explicant ritu al dedi està Que, sin Cobert està. hola de las Naciones Unidas ha altar Dins (ARA), al lloc, elevat central, i tots els tenen elementos sin eix de Simetria; Una Escala puja des de las aletas de los foros arribar un centro unabúsqueda. L 'Ara Pacis és pequeño, tapa sentido pràctica utilitat, però molt i complejo ejemplo de significacions. als Es Un espai dels altres diferentes Vivim Que, Que es al dirigeix la Processó dels romanos Que es veu als murs, por encapçalada agosto i la seva família, acompanyats los pels sacerdots i el Senat. ofereix victimes poble Aquest, immolant-les una Déu, i les fa arribar mitjançant El perfume de la carn Que crema, al cel pujant, d'olor Agradable, agraint aixi pau aconseguida por la de agosto.

L'Ara Pacis és Una fita historica, celebrante la clausura del templo de Jano, Déu de la Guerra, i la Pau Que inaugurant agosto ha portat a Roma. Mussolini va intentar, al 1938, aprofitar-se de l'Ara por Comparar con-se al primer emperador, en restaurar-lo, canviant l'Orientació per Cojines-lo amb altres edificis considerats importants PEL rigen feixista.

L'altar és la expressió religiosa del món, Segons els Romans, ordenat i abalisat en funció dels quatre despeje de cardenales i els quatre elementos del Món (manifestats en quadrangularitat la) i el centro; Té disseny de las Naciones Unidas en funció del curs solar el, Marcant seu camí en l'eix de Simetria Que puja i, amb la seva llum, Permet Que les coses siguin, doña forma al pas del temps amb seu curs el, i és El vehículo por un accedir Déu, representat pel Sol: codos, por durante un culte seu terme el, pugen des de la profunditat de la nit (porta occidental) aletas cim El del Migdia (punt més alt de l'altar), en la baixa Déu amb tota la seva força i esplendor. Acabada la cerimonia, sacerdot el, Que va servicio de agosto, consorcios por la Porta del Sol Ixent (la de l'Est), Té Que, una banda de una, sin Relleu dels Elementos Pacifics, manifestant la Pau Que Roma ha amb seu El assolit gobernar. L'Altar està fet amb Gran Una perfecció manifestat formal, l'Equilibri, i tambe serveix por Donar cos Que al ritu allà celebración es.

La SANEFA manifestaciones l'Essència de l'Ara, la seva línia expressa la noció del temps, es repeteix Que en tancat ciclo de las Naciones Unidas; El Dibuix Que bis (esvástica) ángulos quatre amb els senyala Elementos (Aigua i Foc, Terra i Aire ) i els quatre despeje de cardenales, Que són els límits del Món, l'encreuament de les cuotas Línies marca El centro (importante muda los pels noció romanos). L'esvástica estableix El Temps Conjunt -, unint cercle espai (sol), cuadrado (MON), Devenir (curs solar) estabilitat i (immobilitat terrestre). I els seus agosto acompanyant participen del ritu, hi ha semblança Una empresarios unabúsqueda acte de culte, ordenat, El ritme del món, establert por Déu, i seu El gobernar. altar de L'Es Un elemento de la propaganda del Govern d'agosto, manifestant la renovació de les Polítiques ESTRUCTURAS il'arribada romanes d'nou i temps des Canvis, una Difícil momento de la ONU, amb diferents glosat obres literàries Artístiques i (com Les Metamorfosis, d'Ovidi, o les Geòrgiques, de Virgili).

Modelos i influencias
Un precedente de l'Ara Pacis servicios olla l'Altar de Pergam; El caràcter narratiu de l'Ara l'expressat als havien Atenesos al fris de les Panatenees del Partenó, i tornem El uno trobar a les columnes conmemorativas, com la Trajana, i als relleus dels Arcs triomfals. Alhora, templo Cristià El canónica Tambe ADOPTA l'Orientació de l'Altar Clàssic. L'estil de l'altar, resumen i reposat, El podem als retrobar murales de La Camera dels Esposos (Encontre dels Gonzaga), de Mantegna, i inspirarà mudas monumentos neoclásicos i edificis i monumentos públicos dels SEGLES XIX i XX.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada