31.1.11

BARTOLOMÉ BERMEJO (1498)

Cordovès de naixament, va treballar a Catalunya, a València i a Aragó. Les seves formes són molt sòlides, gairabé escultòriques, i fan que les obres produeixin la impressió de monumentalitat, que ell va complementar amb un sentit molt definit de l'elegància. Sens dubte és el pintor hispànic més important de tota l'edat mitjana. Dentre les seves obres podem destacar el Sant Domènec de Silos, que es conserva al Museu del Prado, i la Pietat de l'ardiaca Desplà de la catedral de Barcelona. 
El rostre enèrgic, rectangular i amb els volums ben dibuixats de la imatge de sant Domènec ressalta enmig de les grans superfícies daurades, pintades i repussades, que li donen més atemporalitat; la fortalesa que desprès la figura del sant és impressionant.

JAUME HUGUET (1492)

És la figura més destacada de l'art català del segle XV. Les figures que va fer són sempre equilibrades i solemnes, distingides però sense exageracions de cap mena. De la seva obra podem destacar el retaule de sant Vicenç (que és al Museu d'Art de catalunya de Barcelona), amb una col·lecció magnífica de retrats, i el de sant Abdó i sant Senén (a Terrassa), on la representació dels dos sants és tota una apologia de la síntesi de l'elegància, del realisme i de la melangia que caracteritza la pintura hispànica.
Sant Abdó i sant Senén, Terrassa.

LLUÍS DALMAU

Va anar a Flandes per aprendre amb VAN EYCK. Va se un aprenentatge molt ben aprofitat, com va demostrar a la Mare de Déu dels Conselles del Museu d'art de Catalunya de Barcelona, on la composició i les formes són absolutament flamenques. Així es va importar l'estil a la Península. Aviat catalunya va recuperar la personalitat pròpia i fins a final del segle XV s'hi va fer una pintura que tenia certes influències flamenques però que era més dolça, més humanitzada.

30.1.11

Característiques de la pintura flamenca

La regió de Flandes, on, entre altres ciutats, destaquen Bruixes i Gant, dependent políticament del duc de Borgonya, aconsegueix una riquesa considerable durant el segle XV, com a conseqüència de l'artesania i del comerç.
Aquest moment d'esplendor econòmica coincideix amb la consolidació d'una escola pictòrica amb una extraordinària personalitat, que tindrà gran influència en tota Europa, però especialment en la península Ibèrica, al mateix temps que, des d'Itàlia, es comença a difondre el Renaixement. Quatre aspectes fonamentals defineixen la pintura flamenca del segle XV:
1.       Sociològicament, el sistema de producció artística és hereu de la tradició medieval, amb un sistema gremial on preval la concepció artesanal enfront de la consciència individual, fortament intel·lectualitzada, del món italià coetani.
2.       Tècnicament, els pintors flamencs aconsegueixen una perfecció tal en el treball de l'oli que constitueixen una referència històrica indiscutible: això permet veladures (tintes transparents que suavitzen el to de la pintura), una major riquesa i intensitat de colorit i, sobretot, un virtuosisme sense precedents en l'execució.
3.       Des del punt de vista de la concepció espacial de les escenes, aconsegueixen, de manera intuïtiva, un il·lusionisme paisatgístic en el qual s'insereixen les figures, encara més espectacular que els pintors italians contemporanis, més obsessionats pels problemes teòrics de la perspectiva geomètrica.
4.       I, pel que fa a la percepció concreta, tenen una voluntat de representar les coses tal com les veu l'ull humà, entès el terme en la seva precisió detallista: d'aquí la importància que adquireix el retrat, així com dels diferents detalls que intervenen en una composició pictòrica, però això afavoreix, paradoxalment, el simbolisme dels elements representats.

20.1.11

MATISSE

Informe Semanal: La Alhambra que fascinó a Matisse

Granada acull fins el 28 de febrer una exposició sobre la influència que l'Alhambra, i la seva combinació d'art i decoració, va marcar al pintor francès després d'un viatge a Espannya en 1910.

El Prado es “exquisito”; Sevilla, una ciudad “maravillosa”; y Granada “emociona”, hasta deshacer y fundir todos los sentidos.
.(Henri Matisse)

18.1.11

L'ART GÒTIC: característiques generals

Vídeo: El Gòtic
El moviment gòtic es va iniciar entre els segles XII i XIII i que es va allargar fins al segle XVI. Aquest nou estil arquitectònic va arribar a palaus, castells, esglésies, catedrals, llotges i edificis civils.
El pas del segle XII al XIII el marca la recerca de noves solucions arquitectòniques i decoratives identificades amb l'esplendor política i econòmica baixmedieval. Apareix el gòtic, que ràpidament s'escampa per tota l'Europa occidental i que s'aplica a palaus, castells, esglésies, catedrals, monestirs i edificis civils.
Aquest nou estil va influenciar també els grans edificis catedralicis; també es va aplicar als edificis del ordes mendicants: franciscans, dominics, carmelites, trinitaris, agustins i mercedaris.
Pel que fa al gòtic civil, en són una mostra l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el castell palau de Verdú o l'ampliació de les Drassanes i la muralla de Barcelona.
Hospital de la Santa Creu, s. XV de Barcelona. Avui en dia és la Biblioteca Nacional de Catalunya

Arquitectura gòtica

Monestir de Poblet
La reforma de la vida monàstica de l'orde del Cister, al segle XII, va fomentar la pobresa i l'ascetisme. Les característiques constructives dels monestirs del Cister mostren la transició del Romànic al Gòtic; en la qual es configura un estil propi, el cistercenc, amb arcs apuntats i voltes de creueria, basat en uns principis d'austeritat que van provocar la prohibició d'incorporar als edificis portals amb escultures, vitralls de colors i pintures, com exemple característic d'aquest estil és Santes Creus i Poblet, a Catalunya.

Vídeo: El Cister

Pintura gòtica

Vídeo: Jan van Eyck, El matrimoni Arnolfini

Vídeo: El Bosch, tríptic del Jardí de les delícies


Vídeo: Pere Serra, Retaule de l'Esperit Sant

16.1.11

Pintura romànica

Esquema de la situació de les pintures de l'absis de sant Climent de Taüll

11.1.11

Mare de Déu romàniques

1. De Núria
 Per ampliar els vostres coneixements de l'art romànic: http://www.romanicocatalan.com/indexcat.htm

Escultura romànica

Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan, del pòrtic de la Gloria de la Catedral de Santiago de Compostel·la, realitzats pel maestro Mateo.
Timpà de la portada de la Catedral de Saint Lazare, a Autun (França).
Judici Final: és una de les escenes per a les eleccions del timpà romànic. Crist entronitzat en el centre d'una màndorla (forma d'ametlla,símbol de la glòria), amb la mà dreta indica els escollits pel Paradís, i amb l'esquerra la sentència als condemnats a l'Infern.

9.1.11

Arquitectura romànica


Està considerada una obra mestra de l'arquitectura romànica del sud de França.

Des del terrat del seu despatx, l'arquitecte Jordi Garcés veu el campanar de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, que, segons ell, té a veure amb l'Abadia de Sainte-Foy, a la localitat francesa de Conques, perquè aquesta construcció francesa en va ser un precedent.

Per Jordi Garcés, el conjunt de l'Abadia de Sainte-Foy està concebut com un element gairebé impenetrable, massís. A l'interior de l'abadia, les naus són molt estretes i altes. Garcés també parla de l'ús de diferents tipus de pedra, dels angles i les arestes, dels arcs i de les inscripcions.

Art Romànic

Vídeo: Frontal de Santa Maria d'Avià

El frontal de l'altar de Santa Maria d'Avià, al Berguedà, és un conjunt d'escenes de l'edat mitjana que expliquen la història de l'anunciació i el naixement de Jesús. A l'església de Santa Maria d'Avià se'n conserva una rèplica de l'original que es troba al Museu d'Art de catalunya, el MNAC.

Art Romànic

Vídeo: Tapís de la creació 

La catedral de Girona conserva una joia del romànic: el "Tapís de la Creació".
No sé sap quan ni qui va fer-lo, però es creu que pot datar del segle XI o del segle XII, ja que té inscripcions semblants a les dels llibres de l'època.

Curiosament, no es tracta d'un tapís, sinó d'un brodat fet amb fils de llana de colors sobre una base de lli. No es conserva sencer i té unes dimensions de cinc metres d'ample per quatre d'alt.